Aquest és un país de feixistes; Espanya, vull dir; hi son arreu;
a les més altes instancies judicials, a les governamentals, a les
d'orde públic, a les socials, ...arreu, i fan tant com volen en tot
moment.
Ara, el que a mi em fastigueja més, fins i tot més que no pas
això, és que a les nostres files hi comptem amb covards i traïdors
manifestos disposats a arronsar-se o vendre's la mare per un no res.
Enteneu-me eh. Que és això de que si a Madrid no volen no farem la consulta? Que
és allò d'enllestir, amb el merder en que hi estem posats, un
conclave per parlar de reconstruir un espai de centre
democratacristià?; en aquesta fita és que ens hi hem de centrar
ara? ; i no parlar clar, a hores d'ara, i dir sense embuts si el teu
partit hi és pel Sí-No, o pel Sí-Sí?
Mare de Deu nostre senyor! que hi som a tocar!
Quina colla
d'arreplegats pixa fluixes! .Patirem! Oh, i tant que patirem per
arribar-hi, a Ítaca, per que els espanyols ho tenen molt clar tot
això, i hi son disposats al tot o res sempre, son gent de només
rauxa, i als moments de veritat és el que hi compta, ...empenta,
decisió, valentia, no mirar mai enrere ...però entre els nostres, la
meitat dels que som, o ja s'han venut, o s'excusen en vaguetats com
ara les incerteses econòmiques eventuals que se'n derivarien, o la
prevalença de la jurisprudència espanyola per sobre de la catalana,
i van fent bla, bla, bla per allà on passen, escampant la seva
merda, quan en realitat el que passa aquí és que els hi fan figa
les cames, i son incapaços de defensar allò seu per que han nascut
sense esma, sense respecte per ells mateixos, i no coneixen el que és
la dignitat; ni la d'ells mateixos, ni la del poble de que en formen
part.
No sé quants de nosaltres hi arribarem a port, però sent ells,
els espanyols, com son, de ben segur que no hi serem tots, que pel
camí hi perdrem uns quants, que això no es un passeig de Diumenge;
...alguns hi haurà que si llençaran al mar embogits en veure venir
la tempesta, i alguns altres provaran d'enfonsar el vaixell des de
dins, pensant que els espanyols tindran cura d'ells un cop surin
entre les onades, però m´hi jugo un sac gran ple de pèsols que
dels bons, o hi fem terra, o no en quedara cap.
Així que vigileu companys, així que pareu l'orella al vent com
bufa, i encordeu-vos bé les calces, que per a la meitat bona no hi
ha passa enrere possible, que a casa ja hi haurà nous amos per quan
tornéssim; així que si us estimeu allò vostre, i no voleu pas ser
res si no és en llibertat, no mireu enrere, i si cal, agafeu-vos ben
fort les mans els uns als altres, tant a dreta com a esquerra, que en
anar caient un, sigui per vell, sigui per dropo, ens hi sentíssim més recolzats la resta. Endavant
companys, ara endavant, que d'allà d'on venim no ens en queda res
més que el record del que no tornarà a ser casa nostre; o
espanyols, o la mort, ...o Ítaca.
