De com una llínea que no has de creuar pas, de sobte, se't ve al damunt, i Booh !, et fa gràcia i tot.

Llegint avui, catorze de Setembre, el Directe.cat, m’he trobat amb unes declaracions recents d’En Pepiño Blanco, vicesecretari general del PSOE, i ministre de Foment. El Text que n’informa, te per títol :
El PSOE carrega contra CIU per estar “darrere” de la consulta d’Arenys de Munt.
Disposeu d’un enllaç mes avall. Fora bo que féssiu una passejada. …Au va, que anem a fer una gimcana !.
Bé, …jo que soc molt d’esverar-me, de seguida n’he tret un munt de conclusions, que si de cas, el que han fet, es neguitejar-me  encara una mica mes. Així dons, ara us les llençaré, amb molta cura al cap, no ja per allò de que parlant la gent s’entén, sinó mes aviat, per tal de fer-me teràpia.  Ja desprès, veureu que feu vosaltres.
Em podeu cridar pocavergonya, …si us plau.
Si, havent estat, la consulta d’Arenys, promoguda i gestionada per una plataforma de ciutadans, sense que es pretengui dotar-la de valor jurídic, no es pot prohibir, …així ho mana la llei, vol això dir, …de totes totes, que es, una consulta emparada per la legalitat ?; Una consulta, no il.legal ?.
Bé, pretendre, com a fet En Pepiño Blanco, criminalitzar una consulta de caire cívic i marcadament democràtica, meticulosament i oficialment encabida en el marc legal vigent, dient primer, i reiteradament, que es il.legal, per desprès, especificant els detalls jurídics, mig amagar, que evidentment, no ho es, …deixa pales, quin es, el talant democràtic d’ell mateix, i per proximitat empàtica, de la formació política a la que tant profitosament pertany; PSOE-PSC. Ell riu.
Ho va fer això ahir el diari El País. També. Afirmant primer que els 2671 votants representen el 33% de la població d’Arenys, tot just per contradir-se molt mes avall en el mateix text, donant la dada real del 41% que, efectivament representen.
Coneixen la veritat, proven de desinformar la gent, mentint, i es renten les mans desprès, mig amagant la realitat. Tot plegat, un tàctica, molt poc honorable, i que borda les pràctiques dels règims amb vocació totalitària.
Em d’entendre, a partir d’ara, que tot i que ells insisteixin en admirar-se, cantant en veu alta, de manera insistent, gaire-bé cansina, les bondats de la constitució, així com les virtuts d’aquest estat de dret del que s’ufà-nen que en son principals artífexs, en realitat, el que desitgen, …el que pretenen, es collar fort la Demos, anar-se’n al llit amb ella, sodomitzar-la per tal de tenir-la sempre disposada i servil, …sotmesa als seus capritxos i les seves necessitats, sense que se’ls pugui, …( com no ?)  acusar d’injustos, de mentiders, de reaccionaris, de dictatorials ?.
Bé, si fos així, …i fins a on jo arribo, estarien fent us d’una tàctica indubtablement feixista.
No se vosaltres, que en penseu.
L’adreça de la notícia es:
http://www.directe.cat/article/el-psoe-carrega-contra-ciu-per-estar-darrere-de-la-consulta-darenys-de-munt-16475

Una de contraespionatge ?

   ( ES PREGA “ECODESTRUEXIN” AQUEST ARTICLE UN COP L’HAGIN LLEGIT )

Havent estat el representant polític a Europa d’una formació amb un fort caràcter, i tradició nacionalista, i fins i tot votat per centenars de milers de catalans nacionalistes… des de quan es que pensa d’aquesta manera En Guardans ?. I com es que fins fa unes poques setmanes fressava amb tant d’esma per tal de tornar a ser cap de llistes per a les Europees ?. Ha estat espectacularment ràpid a fer tan bons amics a Madrid ?; ( això del carreg al govern “capitali” s’ho han manegat en nomes un parell de dies ); o aquesta compenetració seva amb un govern que no aconsegueix pactar amb ningú, ja venia de temps enrere ?. I si es així, quants n’hi ha de personatges rellevants a la vida política catalana, amb responsabilitats de partit, que estiguin ocultant una tant fraternal relació amb qui ens esquila, amb qui tant critiquen, i tant encontre d’ells es mostren públicament a diari?.
Vivim en mig d’un joc brut, antidemocràtic, al mes pur estil de la guerra freda, per tal d’infiltrar espanyolisme a dojo, i que la societat catalana no desperti ?; que mai retrobi el camí ?.
Be, potser que comencem per analitzar les llistes dels partits que copen les nostres opcions en clau catalana… El PSC, per exemple. Qui mana ara al PSC ?…
…I que fem un passeig per les hemeroteques… Que us en recordeu del maletí que duia la vicepresidenta del govern de l’Estat, quan va entrar, aquella freda nit d’hivern, i fent-se acompanyar d’En Joan Saura, en un hotel dels afores de Barcelona ?… Potser aquest seria un altre exemple de … de comportament sospitosament incomprensible, vull dir. No ?. Que duia en ell, que tant se n’ha parlat?. Te relació el contingut del maletí amb aquella transformació ideològica, tant sobtada, del Conseller ?. I,… i perquè als afores ?.
O el dia que En Carod, exercint de President en funcions de la Generalitat, va traslladar-se fins a Perpinyà, amb la intenció de reunir-se amb membres d’Eta, i així pactar un treva, …qui els va posar en contacte ?…ah, i com se’n va  assabentar l’Aznar ?. Si ho va denunciar públicament amb tanta contundència, be devia tenir proves irrefutables. Que hi era allà prop el CSIC, o la Guàrdia Civil ?… I si es així… a qui es que estaven prèviament estudiant ?, a qui ?. als d’Eta, o al d’ERC ?. Al d’ERC o al President en funcions ?
Va haver-hi qui la va posar a sobre la taula aquesta qüestió. Que hi havia darrera d’ella ?, un deliri ?; una sospita ?; autocensura, contenció informativa, discreció motivada per un indegut coneixement de la veritat dels fets ?.
Ciutadans es un partit gestat a Astúries pel gruix de la “Brunete mediatica”, …però amb quina intenció ?. Es clar que els hi ha sortit un bluf… però… va haver-hi un moment que…, …els Mossos…, …els Mossos d’Esquadra. Hi sentit a dir… que n’hi han Mossos que obeeixen ordres directes del cos de la Policia “Nacional” ?. Que n’és de tot això ?… oi que se n’ha parlat molt ?, be molt…, …però parlar-ne, se n’ha parlat.
No se joves, no se, però…, En Guardans…, …o be s’ha traït a ell mateix de la manera mes impresentable possible, o…, o … els traïts hem estat nosaltres, i llavors l’afer venia de vell, podeu comptar.
…una abraçada.
Jo me’n vaig a continuar llegint el Tercer hombre, d’En Graham Green, que me l’he regalat per Sant Jordi, ( aquí no n’hi han de llibres en català ), i està molt entretingut. Diuen al pròleg que es basat en una historia real. Però ves a saber… els escriptors…, dons això,  com la vida real…
Un altre dia us parlaré de la web del departament d’estat dels E.E.U.U., i la senyera catalana. Queda promès.

La veritat, la malallet, i la impúdica censura dels poderossos

Haig de dir que estic ferrament encontre de tota censura d’opinió als annexos “d’opinió”. Ferrament. Si, indubtablement hi ha un munt de gent que demostra, a cada cop que obre la boca, la seva manca de capacitat per ni tan sols entendre el que es un mínim de respecte no ja pels demès, sinó fins i tot, per aquells que devien fer, estic segur, un munt d’esforços en la seva educació. Certament. Peró un hom, ha de poder dir allò que li rutlli en cada moment. Desfogar-se amb la paraula ni que sigui en una efímera expressió, com ho son les que en aquestes pagines ens entestem, cada dia, a en-castrar. He vist quin es el resultat de la censura a altres fors. Hi es molt estesa, prou que ho sabem, quina es la política que acaba dominant aquesta pràctica perniciosa i impúdica que es la censura. Com s’acaba pretenent que tothom pensi allò que vol que pensi el director tal, o l’empresari tal, àvids tots dos de fer que les coses siguin, continuïn sent, exactament com a ells ja els hi va be que ens les trobem.
Alló que fan a pagines com “La Vanguarida”, o l’e-noticies, si es realment insultar, trobo; ferir grollerament la llibertat d’expressió, i la dignitat de les persones. Es per això que hi torno, sempre, al nostre cau. On mai m’han impedit dir la meva, ni tallat una sola paraula, per molt desagradable o desafortunada que hagi estat aquesta.
Llegir els comentaris d’aquest bloc, així com els seus articles, es llegir l’anima mateixa d’aquesta societat en que vivim. D’aquesta societat podrida, si voleu. Un hom s’aixeca un dia i l’hi entren unes ganes irreprimibles de cagar-s’hi en la mare que us va parir a tots, i després,… fins i tot, perquè no, …de fer-se fotre. Un hom un dia s’emprenya amb quelcom, perquè aquest quelcom l’hi esta tocant de valent els collons, i perquè no hauria de poder desempallegar-se de totes les seves fòbies escopint a sobre del teclat, raó rere raó, la seva estupidesa, les seves esperances. Paciència, que al mon hi som tots, i no fora just, ni bo per ningú que provéssim de dissimular-ho amb un vel d’hipocresia callant com d’enrabiats estem, o com d’imbecils som. Vaja, penso jo.

Ja ho sabem, dons. Prenem-no-s'en aquest espai, com un racó on ser-hi. Tinguem com a única limitació la nostra incapacitat per emmanillar els pensaments amb el llenguatge. Sigui l'idioma que cadascú aquí emprem, aquell que ens en faci mes lliures; mes irresponsables, menys presoners del dubte o dels protocols a que sotmet la ment el proces mitjançant el qual assolim una conclusió.

Ara si que tenim casa. Som a casa vostra.