Resposta personal a "Carta a los catalanes" del Sr. Felipe González Márquez

Jo no soc un nazi Sr.FG. Soc independentista i acceptaré el resultat d'un referèndum democràtic. Per què ens el prohibeix vostè?

Els nazis van assassinar vilment milions de persones innocents i indefenses. Odiaven visceralment tothom que no era com ells. Catalunya sempre ha estat un país d'acollida, obert a les diferencies i al mon, dat a escoltar i a aprendre. Decidit a deixar el seu futur en mans de la democràcia, en mans del que els catalans decidirem que som; ...i vostè ens menysprea de la manera més grollera possible i ens amenaça. 

No tenim por. Ja no. Cap por de vostès, així com cap respecte. Pot estar segur, Sr. FG, que aquest cop no farem cap passa enrere. La raó ens assisteix. El dret és amb nosaltres. Cap por de vostès, ni cap respecte a qui per tal de sotmetre'ns es capaç d'acusar-nos de ser tot allò que més ens repugna i més menyspreem, tot i ser-ne conscient de fins a quin punt n'està sent miserable i injust. La seva carta és la seva veu Sr. FG. La seva carta el defineix. Pensi-hi, ...i penedeixi's

A ÍTACA POTSER NO HI ARRIVAREM TOTS, FORA QUE BO QUE HO SABÉSSIM

Aquest és un país de feixistes; Espanya, vull dir; hi son arreu; a les més altes instancies judicials, a les governamentals, a les d'orde públic, a les socials, ...arreu, i fan tant com volen en tot moment.
Ara, el que a mi em fastigueja més, fins i tot més que no pas això, és que a les nostres files hi comptem amb covards i traïdors manifestos disposats a arronsar-se o vendre's la mare per un no res. 
Enteneu-me eh. Que és això de que si a Madrid no volen no farem la consulta? Que és allò d'enllestir, amb el merder en que hi estem posats, un conclave per parlar de reconstruir un espai de centre democratacristià?; en aquesta fita és que ens hi hem de centrar ara? ; i no parlar clar, a hores d'ara, i dir sense embuts si el teu partit hi és pel Sí-No, o pel Sí-Sí?
Mare de Deu nostre senyor! que hi som a tocar! 
Quina colla d'arreplegats pixa fluixes! .Patirem! Oh, i tant que patirem per arribar-hi, a Ítaca, per que els espanyols ho tenen molt clar tot això, i hi son disposats al tot o res sempre, son gent de només rauxa, i als moments de veritat és el que hi compta, ...empenta, decisió, valentia, no mirar mai enrere ...però entre els nostres, la meitat dels que som, o ja s'han venut, o s'excusen en vaguetats com ara les incerteses econòmiques eventuals que se'n derivarien, o la prevalença de la jurisprudència espanyola per sobre de la catalana, i van fent bla, bla, bla per allà on passen, escampant la seva merda, quan en realitat el que passa aquí és que els hi fan figa les cames, i son incapaços de defensar allò seu per que han nascut sense esma, sense respecte per ells mateixos, i no coneixen el que és la dignitat; ni la d'ells mateixos, ni la del poble de que en formen part.
No sé quants de nosaltres hi arribarem a port, però sent ells, els espanyols, com son, de ben segur que no hi serem tots, que pel camí hi perdrem uns quants, que això no es un passeig de Diumenge; ...alguns hi haurà que si llençaran al mar embogits en veure venir la tempesta, i alguns altres provaran d'enfonsar el vaixell des de dins, pensant que els espanyols tindran cura d'ells un cop surin entre les onades, però m´hi jugo un sac gran ple de pèsols que dels bons, o hi fem terra, o no en quedara cap.
Així que vigileu companys, així que pareu l'orella al vent com bufa, i encordeu-vos bé les calces, que per a la meitat bona no hi ha passa enrere possible, que a casa ja hi haurà nous amos per quan tornéssim; així que si us estimeu allò vostre, i no voleu pas ser res si no és en llibertat, no mireu enrere, i si cal, agafeu-vos ben fort les mans els uns als altres, tant a dreta com a esquerra, que en anar caient un, sigui per vell, sigui per dropo, ens hi sentíssim més recolzats la resta. Endavant companys, ara endavant, que d'allà d'on venim no ens en queda res més que el record del que no tornarà a ser casa nostre; o espanyols, o la mort, ...o Ítaca.

A AQUELLOS QUE DUDAN DE LA LEGITIMIDAD DE LA ORGANIZACIÓN DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Bastantes más de 1000 autocares hay confirmados, ...y algún que otro convoy ferroviario; en cuanto a la parte de la organización que depende directamente de la ANC, ...digo.
La cifra de autocares contratados por el resto de organizaciones, ...léanse asociaciones de vecinos, deportivas, juveniles, de jubilados, culturales, empresariales ...sindicatos, partidos políticos, ...en fin, contratados por asociaciones que son santo y seña en Catalunya, representativas de todos y cada uno de los ámbitos que conforman cualquier sociedad moderna que se precie, supera con creces el millar: con creces, ...digo; ...si es que no lo triplica. Es lo que viene a significar en la práctica, eso de que la independencia sea la opción mayoritaria ahora mismo entre los catalanes; 7.500.000 de almas aproximadamente; ...a ver si nos vamos poniendo las pilas. La sociedad catalana en su conjunto, está por lo que tiene que estar, que es su futuro, y no depende de esta o aquella subvención de turno para su correcto funcionamiento; ...que no hablamos de un atajo de catetos huraños y egocéntricos aislados del mundo.
Tal vez, en este punto del artículo, sea oportuno recordarles a aquellos españoles de bien, y con los que hasta hace poco simpatizaba, ...esto es: a aquellos españoles que tienen principios firmemente democráticos, que una fundación escandalosamente anticonstitucional y antiespañola, como la Fundación Francisco Franco, figuró durante buena parte del mandato de Aznar, como la fundación "sin ánimo de lucro" que más dinero recibió en concepto de subvención procedente del estado, ...es decir: ...¡pública!.
Así pues, hablamos de cerca de ...siendo muy de espíritu estoico en el cálculo, unos 2000 autocares, y varios trenes. En resumen, a cincuenta y cinco personas de media por vehículo contratado, trenes al margen, ...unas 110.000 personas. ¿Alguien sabe decirme de alguna manifestación en la que previamente hubiese sido confirmada la asistencia de 120.000 personas?. Bien, seguro que haberla "hayla", ...afortunadamente, ...y que su reivindicación no la hemos olvidado. 
Ahora sumadle a esa cifra la gente que acude de modo autónomo, es decir, el núcleo de la manifestación en sí mismo, el 90% de lo que en cualquier otra manifestación con carácter mayoritario viene a representar el total; aquellos que acuden en coche por su cuenta desde fuera de Barcelona, algunos de los cuales, por cierto, llevan semanas organizando un "simpa" histórico en los peajes; los quemados catalanes de origen español que residan en la periferia de Barcelona, o "ayende los peajes", están hasta las pelotas de que en el pueblo de sus primos les digan que son unos renegados egoístas, ...mientras sonrojados e indignados, constatan de primera mano, como de injustificadas y desproporcionadas, comparativamente hablando, son las instalaciones municipales que disfrutan a su costa por "las españas", quienes les dan continuamente "pal pelo", (ya sabeis, ...Monago, Cospedal, Aguirre, Griñan, ...bueno, y compañía); los (...sigo eh) ...catalanes de Barcelona capital, ...es decir: los barceloneses de todo tipo y condición, (así, ...genéricamente, ...por no marear más la perdiz), los que apenas han de desplazarse para asistir, (¿1.500.000?, ¿cuatro y pico?), la gran masa social de ciudadanos catalanes que lleva más de cuarenta años de "democracia constitucional", cumpliendo escrupulosamente con España como ningún otro español ha estado dispuesto nunca a cumplir, mientras sufre la falta de infraestructuras e inversión de compañías como Renfe, Endesa, Iberia, Aena, ..., recortes brutales en educación, sanidad, seguridad, en pos de no saben muy bien que malentendida solidaridad que les deja a ellos en bragas, y a los ..."a priori" necesitados de ella, dándoles voces y machacándoles las pelotas a base de repetirles que no tienen ni tan siquiera derecho a elegir libremente que es lo que ellos quieren creer que son; sea esto una nación, un país, una comunidad autónoma, ...una colonia; sumadles todos estos y otros muchos, ...espontáneos, extranjeros de paso, extranjeros residentes, ..., y tendréis una de las concentraciones más masivas de la historia de la humanidad; sí, de la historia de la humanidad he dicho. 
Treinta horas quedan.
Claro que mientras en el mundo comienzan a preguntarse en serio que es exactamente lo que sucede en Catalunya, vosotros podéis continuar mirando hacia otro lado y engañando a vuestra gente con reportajes como el que publicó el diario El país, sobre no recuerdo que organización sin ánimo de lucro, que había realizado no sé aún muy bien que estudio seudocientífico para determinar la cantidad de gente que ha asistido, o no, a una manifestación, y según el cual, del que por cierto, no se ha vuelto a hablar tan "reflexivamente" en ninguna otra parte, el año del "cepillado" al "Estatut d'Autonomia", en la Diada, apenas si hicieron acto de presencia unos pocos miles de asiduos; de un holgadísimo millón de personas que habían en la calle aquel año, según ese diario antaño defensor de la voluntad popular, apenas si quedaron en 20.000. 
Vosotros mismos. Cada uno cada cual. Nosotros avanzamos. Hace unos años solo el 21% se declaraba abiertamente independentista, ahora ese porcentaje a crecido hasta el 51%. 

DE COM UNA LLÍNEA QUE NO HAS DE CREUAR PAS, DE SOBTE SE'T VE AL DAMUNT, I BOOH!, ET FA GRÀCIA I TOT

Llegint avui, catorze de Setembre, el Directe.cat, m’he trobat amb unes declaracions recents d’En Pepiño Blanco, vicesecretari general del PSOE, i ministre de Foment. El Text que n’informa, te per títol :
El PSOE carrega contra CIU per estar “darrere” de la consulta d’Arenys de Munt.
Disposeu d’un enllaç mes avall. Fora bo que féssiu una passejada. …Au va, que anem a fer una gimcana !.
Bé, …jo que soc molt d’esverar-me, de seguida n’he tret un munt de conclusions, que si de cas, el que han fet, es neguitejar-me  encara una mica mes. Així dons, ara us les llençaré, amb molta cura al cap, no ja per allò de que parlant la gent s’entén, sinó mes aviat, per tal de fer-me teràpia.  Ja desprès, veureu que feu vosaltres.
Em podeu cridar pocavergonya, …si us plau.
Si, havent estat, la consulta d’Arenys, promoguda i gestionada per una plataforma de ciutadans, sense que es pretengui dotar-la de valor jurídic, no es pot prohibir, …així ho mana la llei, vol això dir, …de totes totes, que es, una consulta emparada per la legalitat ?; Una consulta, no il.legal ?.
Bé, pretendre, com a fet En Pepiño Blanco, criminalitzar una consulta de caire cívic i marcadament democràtica, meticulosament i oficialment encabida en el marc legal vigent, dient primer, i reiteradament, que es il.legal, per desprès, especificant els detalls jurídics, mig amagar, que evidentment, no ho es, …deixa pales, quin es, el talant democràtic d’ell mateix, i per proximitat empàtica, de la formació política a la que tant profitosament pertany; PSOE-PSC. Ell riu.
Ho va fer això ahir el diari El País. També. Afirmant primer que els 2671 votants representen el 33% de la població d’Arenys, tot just per contradir-se molt mes avall en el mateix text, donant la dada real del 41% que, efectivament representen.
Coneixen la veritat, proven de desinformar la gent, mentint, i es renten les mans desprès, mig amagant la realitat. Tot plegat, un tàctica, molt poc honorable, i que borda les pràctiques dels règims amb vocació totalitària.
Em d’entendre, a partir d’ara, que tot i que ells insisteixin en admirar-se, cantant en veu alta, de manera insistent, gaire-bé cansina, les bondats de la constitució, així com les virtuts d’aquest estat de dret del que s’ufà-nen que en son principals artífexs, en realitat, el que desitgen, …el que pretenen, es collar fort la Demos, anar-se’n al llit amb ella, sodomitzar-la per tal de tenir-la sempre disposada i servil, …sotmesa als seus capritxos i les seves necessitats, sense que se’ls pugui, …( com no ?)  acusar d’injustos, de mentiders, de reaccionaris, de dictatorials ?.
Bé, si fos així, …i fins a on jo arribo, estarien fent us d’una tàctica indubtablement feixista.
No se vosaltres, que en penseu.
L’adreça de la notícia es:
http://www.directe.cat/article/el-psoe-carrega-contra-ciu-per-estar-darrere-de-la-consulta-darenys-de-munt-16475

Una de contraespionatge ?

sic: ( ES PREGA “ECODESTRUEXIN” AQUEST ARTICLE UN COP L’HAGIN LLEGIT ) 

Havent estat el representant polític a Europa d’una formació amb un fort caràcter, i tradició nacionalista, i fins i tot votat per centenars de milers de catalans nacionalistes… des de quan es que pensa d’aquesta manera En Guardans?. I com es que fins fa unes poques setmanes fressava amb tant d’esma per tal de tornar a ser cap de llistes per a les Europees?. Ha estat espectacularment ràpid a fer tan bons amics a Madrid?; (això del carreg al govern “capitalí” s’ho han manegat en nomès un parell de dies); o aquesta compenetració seva amb un govern que no aconsegueix pactar amb ningú, ja venia de temps enrere?. I si es així, quants n’hi ha de personatges rellevants a la vida política catalana, amb responsabilitats de partit, que estiguin ocultant una tant fraternal relació amb qui ens esquila, amb qui tant critiquen, i tant encontre d’ells es mostren públicament a diari?.
Vivim en mig d’un joc brut, antidemocràtic, al mes pur estil de la guerra freda, per tal d’infiltrar espanyolisme a dojo, i que la societat catalana no desperti?; que mai retrobi el camí?.
Be, potser que comencem per analitzar les llistes dels partits que copen les nostres opcions en clau catalana… El PSC, per exemple. Qui mana ara al PSC? …I que fem un passeig per les hemeroteques. Que us en recordeu del maletí que duia la vicepresidenta del govern de l’Estat, quan va entrar, aquella freda nit d’hivern, i fent-se acompanyar d’En Joan Saura, en un hotel dels afores de Barcelona? .Potser aquest seria un altre exemple de… de comportament sospitosament incomprensible, vull dir. No?. Que duia en ell, que tant se n’ha parlat?. Te relació el contingut del maletí amb aquella transformació ideològica, tant sobtada, del Conseller?. I… i perquè als afores?.
O el dia que En Carod, exercint de President en funcions de la Generalitat, va traslladar-se fins a Perpinyà, amb la intenció de reunir-se amb membres d’Eta, i així pactar un treva, …qui els va posar en contacte ?…ah, i com se’n va  assabentar l’Aznar?. Si ho va denunciar públicament amb tanta contundència, be devia tenir proves irrefutables. Que hi era allà prop el CSIC, o la Guàrdia Civil? ...I si és així ...a qui és que estaven prèviament estudiant?, a qui? als d’Eta, o al d’ERC?. Al d’ERC o al President en funcions?
Va haver-hi qui la va posar a sobre la taula aquesta qüestió. Que hi havia darrera d’ella?, un deliri?; una sospita?; autocensura, contenció informativa, discreció motivada per un indegut coneixement de la veritat dels fets?.
Ciutadans es un partit gestat a Astúries pel gruix de la “Brunete mediatica” …però amb quina intenció?. Es clar que els hi ha sortit un bluf… però… va haver-hi un moment que… els Mossos… els Mossos d’Esquadra. Hi sentit a dir que n’hi han Mossos que obeeixen ordres directes del cos de la Policia “Nacional”?. Que n’és de tot això? oi que se n’ha parlat molt? ...be molt …però parlar-ne ...se n’ha parlat.
No se joves, no se, però… En Guardans …o be s’ha traït a ell mateix de la manera mes impresentable possible, o… o … els traïts hem estat nosaltres, i llavors l’afer venia de vell, podeu comptar. Una abraçada.
Jo me’n vaig a continuar llegint el Tercer hombre, d’En Graham Green, que me l’he regalat per Sant Jordi, (aquí no n’hi han de llibres en català), i està molt entretingut. Diuen al pròleg que es basat en una historia real. Però ves a saber… els escriptors… dons això, com la vida real.
Un altre dia us parlaré de la web del departament d’estat dels E.E.U.U. i la senyera catalana. Queda promès.

La veritat, la malallet, i la impúdica censura dels poderossos

Haig de dir que estic ferrament encontre de tota censura d’opinió als annexos “d’opinió”. Ferrament. Sí, indubtablement, hi ha un munt de gent que demostra, a cada cop que obre la boca, la seva manca de capacitat per ni tan sols entendre el que es un mínim de respecte no ja pels demès, sinó fins i tot, per aquells que devien fer, estic segur, un munt d’esforços en la seva educació. Certament. Però un hom, ha de poder dir allò que li rutlli en cada moment, desfogar-se amb la paraula ni que sigui en una efímera expressió, com ho son les que en aquestes pagines ens entestem, cada dia, a en-castrar. He vist quin es el resultat de la censura a altres fors. Hi es molt estesa, prou que ho sabem, com quina es la política que acaba dominant aquesta pràctica perniciosa i impúdica que es la censura. Com s’acaba pretenent que tothom pensi allò que vol que pensi el director tal, o l’empresari tal, àvids tots dos de fer que les coses siguin, continuïn sent, exactament com a ells ja els hi va be que ens les trobem.
Allò que fan a pagines com “La Vanguarida”, o l’e-noticies, si es realment insultar, trobo; ferir grollerament la llibertat d’expressió, i la dignitat de les persones. Es per això que hi torno, sempre, al nostre cau. On mai m’han impedit dir la meva, ni tallat una sola paraula, per molt desagradable o desafortunada que hagi estat aquesta.
Llegir els comentaris d’aquest bloc, així com els seus articles, es llegir l’anima mateixa d’aquesta societat en que vivim. D’aquesta societat podrida, si voleu. Un hom s’aixeca un dia i l’hi entren unes ganes irreprimibles de cagar-s’hi en la mare que us va parir a tots, i després,… fins i tot, perquè no, …de fer-se fotre. Un hom un dia s’emprenya amb quelcom, perquè aquest quelcom l’hi està tocant de valent els collons, i perquè no hauria de poder desempallegar-se de totes les seves fòbies escopint a sobre del teclat, raó rere raó, la seva estupidesa, les seves esperances. Paciència, que al mon hi som tots, i no fora just, ni bo per ningú que provéssim de dissimular-ho amb un vel d’hipocresia callant com d’enrabiats estem, o com d’imbecils som. Vaja, penso jo.

Ja ho sabem, dons. Prenem-no-se'n aquest espai, com un racó on ser-hi. Tinguem com a única limitació la nostra incapacitat per emmanillar els pensaments amb el llenguatge. Sigui l'idioma que cadascú aquí emprem, aquell que ens en faci mes lliures; mes irresponsables, menys presoners del dubte o dels protocols a que sotmet la ment el procès mitjançant el qual assolim una conclusió.

Ara si que tenim casa. Som a casa vostra.