Prenem-nos-en aquest espai com un racó on ser-hi. Tinguem com a única limitació la nostra incapacitat per emmanillar els pensaments amb el llenguatge. Sigui l'idioma que cadascú aquí emprem, aquell que ens en faci mes lliures; mes irresponsables, menys presoners del dubte o dels protocols a que sotmet la ment el proces mitjançant el qual assolim una conclusió. Ara si que tenim casa. Som a casa vostra.
dimecres, 16 de setembre del 2009
Una de contraespionatge ?
sic: ( ES PREGA “ECODESTRUEXIN” AQUEST ARTICLE UN COP L’HAGIN LLEGIT )
Havent estat el representant polític a Europa d’una formació amb un fort caràcter, i tradició nacionalista, i fins i tot votat per centenars de milers de catalans nacionalistes… des de quan es que pensa d’aquesta manera En Guardans?. I com es que fins fa unes poques setmanes fressava amb tant d’esma per tal de tornar a ser cap de llistes per a les Europees?. Ha estat espectacularment ràpid a fer tan bons amics a Madrid?; (això del carreg al govern “capitalí” s’ho han manegat en nomès un parell de dies); o aquesta compenetració seva amb un govern que no aconsegueix pactar amb ningú, ja venia de temps enrere?. I si es així, quants n’hi ha de personatges rellevants a la vida política catalana, amb responsabilitats de partit, que estiguin ocultant una tant fraternal relació amb qui ens esquila, amb qui tant critiquen, i tant encontre d’ells es mostren públicament a diari?.
Vivim en mig d’un joc brut, antidemocràtic, al mes pur estil de la guerra freda, per tal d’infiltrar espanyolisme a dojo, i que la societat catalana no desperti?; que mai retrobi el camí?.
Be, potser que comencem per analitzar les llistes dels partits que copen les nostres opcions en clau catalana… El PSC, per exemple. Qui mana ara al PSC? …I que fem un passeig per les hemeroteques. Que us en recordeu del maletí que duia la vicepresidenta del govern de l’Estat, quan va entrar, aquella freda nit d’hivern, i fent-se acompanyar d’En Joan Saura, en un hotel dels afores de Barcelona? .Potser aquest seria un altre exemple de… de comportament sospitosament incomprensible, vull dir. No?. Que duia en ell, que tant se n’ha parlat?. Te relació el contingut del maletí amb aquella transformació ideològica, tant sobtada, del Conseller?. I… i perquè als afores?.
O el dia que En Carod, exercint de President en funcions de la Generalitat, va traslladar-se fins a Perpinyà, amb la intenció de reunir-se amb membres d’Eta, i així pactar un treva, …qui els va posar en contacte ?…ah, i com se’n va assabentar l’Aznar?. Si ho va denunciar públicament amb tanta contundència, be devia tenir proves irrefutables. Que hi era allà prop el CSIC, o la Guàrdia Civil? ...I si és així ...a qui és que estaven prèviament estudiant?, a qui? als d’Eta, o al d’ERC?. Al d’ERC o al President en funcions?
Va haver-hi qui la va posar a sobre la taula aquesta qüestió. Que hi havia darrera d’ella?, un deliri?; una sospita?; autocensura, contenció informativa, discreció motivada per un indegut coneixement de la veritat dels fets?.
Ciutadans es un partit gestat a Astúries pel gruix de la “Brunete mediatica” …però amb quina intenció?. Es clar que els hi ha sortit un bluf… però… va haver-hi un moment que… els Mossos… els Mossos d’Esquadra. Hi sentit a dir que n’hi han Mossos que obeeixen ordres directes del cos de la Policia “Nacional”?. Que n’és de tot això? oi que se n’ha parlat molt? ...be molt …però parlar-ne ...se n’ha parlat.
No se joves, no se, però… En Guardans …o be s’ha traït a ell mateix de la manera mes impresentable possible, o… o … els traïts hem estat nosaltres, i llavors l’afer venia de vell, podeu comptar. Una abraçada.
Jo me’n vaig a continuar llegint el Tercer hombre, d’En Graham Green, que me l’he regalat per Sant Jordi, (aquí no n’hi han de llibres en català), i està molt entretingut. Diuen al pròleg que es basat en una historia real. Però ves a saber… els escriptors… dons això, com la vida real.
Un altre dia us parlaré de la web del departament d’estat dels E.E.U.U. i la senyera catalana. Queda promès.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada