A ÍTACA POTSER NO HI ARRIVAREM TOTS, FORA QUE BO QUE HO SABÉSSIM

Aquest és un país de feixistes; Espanya, vull dir; hi son arreu; a les més altes instancies judicials, a les governamentals, a les d'orde públic, a les socials, ...arreu, i fan tant com volen en tot moment.
Ara, el que a mi em fastigueja més, fins i tot més que no pas això, és que a les nostres files hi comptem amb covards i traïdors manifestos disposats a arronsar-se o vendre's la mare per un no res. 
Enteneu-me eh. Que és això de que si a Madrid no volen no farem la consulta? Que és allò d'enllestir, amb el merder en que hi estem posats, un conclave per parlar de reconstruir un espai de centre democratacristià?; en aquesta fita és que ens hi hem de centrar ara? ; i no parlar clar, a hores d'ara, i dir sense embuts si el teu partit hi és pel Sí-No, o pel Sí-Sí?
Mare de Deu nostre senyor! que hi som a tocar! 
Quina colla d'arreplegats pixa fluixes! .Patirem! Oh, i tant que patirem per arribar-hi, a Ítaca, per que els espanyols ho tenen molt clar tot això, i hi son disposats al tot o res sempre, son gent de només rauxa, i als moments de veritat és el que hi compta, ...empenta, decisió, valentia, no mirar mai enrere ...però entre els nostres, la meitat dels que som, o ja s'han venut, o s'excusen en vaguetats com ara les incerteses econòmiques eventuals que se'n derivarien, o la prevalença de la jurisprudència espanyola per sobre de la catalana, i van fent bla, bla, bla per allà on passen, escampant la seva merda, quan en realitat el que passa aquí és que els hi fan figa les cames, i son incapaços de defensar allò seu per que han nascut sense esma, sense respecte per ells mateixos, i no coneixen el que és la dignitat; ni la d'ells mateixos, ni la del poble de que en formen part.
No sé quants de nosaltres hi arribarem a port, però sent ells, els espanyols, com son, de ben segur que no hi serem tots, que pel camí hi perdrem uns quants, que això no es un passeig de Diumenge; ...alguns hi haurà que si llençaran al mar embogits en veure venir la tempesta, i alguns altres provaran d'enfonsar el vaixell des de dins, pensant que els espanyols tindran cura d'ells un cop surin entre les onades, però m´hi jugo un sac gran ple de pèsols que dels bons, o hi fem terra, o no en quedara cap.
Així que vigileu companys, així que pareu l'orella al vent com bufa, i encordeu-vos bé les calces, que per a la meitat bona no hi ha passa enrere possible, que a casa ja hi haurà nous amos per quan tornéssim; així que si us estimeu allò vostre, i no voleu pas ser res si no és en llibertat, no mireu enrere, i si cal, agafeu-vos ben fort les mans els uns als altres, tant a dreta com a esquerra, que en anar caient un, sigui per vell, sigui per dropo, ens hi sentíssim més recolzats la resta. Endavant companys, ara endavant, que d'allà d'on venim no ens en queda res més que el record del que no tornarà a ser casa nostre; o espanyols, o la mort, ...o Ítaca.